Més vídeos de Patrimoni.gencat. Més vídeos de la Tribuna.
Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia
prova
Bibliografia i webs
Us faig una llista de llibres interessants sobre la musealització de l'arquitectura. En realitat alguns d'ells no tracten específicament d'aquest tema, sinó de com veure l'art i l'arquitectura amb uns altres ulls. (Fent click sobre els títols, podeu veure els llibres en una llibreria on-line).
LLIBRES
BERGER, John. Modos de ver. Un llibre excepciona (basat en una sèrie de TV de la BBC!!!) que fa canviar la manera de mirar l'art. OBLIGATORI.
ZEVI, Bruno. Saber ver la arquitectura. Una lectura molt clàssica pels qui vulguin entendre l'arquitectura amb les seves pròpies lleis i no com a escultures grans.
PRATS, Llorenç. Antropología y patrimonio. Probablement el text més complet en castellà de reflexió sobre el patrimoni des d'un punt de vista teòric. Explica de forma detallada la construcció social del patrimoni, un concepte que desenvolupa amb més profunditat en un article a la revista argentina Cuadernos de Antropologia Social.
NORA, Pierre. Les lieux de memoire. Un llibre peculiar en tres volums on es repassa tot allò que és "patrimoni francès" des de la bandera fins al Tour de França, passant, és clar pel patrimoni.
CHITTY, Gill; BAKER, David. Managing Historic Sites & Buildings. Routledge. London, 1999. Un manuals prou útil sobre com compaginar conservació i difusió, amb multitud d'estudis de cas.
CAMPILLO, Rosa. La gestión y el gestor del patrimonio cultural. Ed. KR, Murcia, 1998. Ens interessa especialment el capítol 12, dedicat a la interpretació, en el qual fa un resum prou correcte d'aquest tema.
CHOAY, Françoise. L'allégorie du Patrimoine. Ed du Seuil, Paris, 1999. Reedició amb noves conclusions d'una interessant reflexió teòrica sobre les raons sociològiques del culte al monument.
MORALES, Jorge. Guia práctica para la interpretación del patrimonio. Junta de Andalucía, Consejeria de Cultura, 1998.
Un bon manual en castellà, molt adreçat al patrimoni natural, però perfectament aplicable a altres patrimonis.
ALDERSON, William T; PAYNE LOW, Shirley. Interpretation of Historic Sites. Altamira Press, Wallnut Creek, 1996.
Un manual americà, que tracta es centra sobretot en la opció escenificada i de contacte personal.
WEBS
Algunes de les més importants respecte al patrimoni arquitectònic, el tractament de la història o la interpretació, amb alguns exemples interessants.
http://www.unesco.org/whc
http://www.international.icomos.org
http://www.monum.fr
http://www.nps.gov
http://www.nationaltrust.org.uk
http://www.english-heritage.org.uk
http://www.colonialwilliamsburg.org
http://www.ellisisland.com
http://www.ironbridge.org.uk
http://memory.loc.gov
http://www.interpnet.org
LLIBRES
BERGER, John. Modos de ver. Un llibre excepciona (basat en una sèrie de TV de la BBC!!!) que fa canviar la manera de mirar l'art. OBLIGATORI.
ZEVI, Bruno. Saber ver la arquitectura. Una lectura molt clàssica pels qui vulguin entendre l'arquitectura amb les seves pròpies lleis i no com a escultures grans.
PRATS, Llorenç. Antropología y patrimonio. Probablement el text més complet en castellà de reflexió sobre el patrimoni des d'un punt de vista teòric. Explica de forma detallada la construcció social del patrimoni, un concepte que desenvolupa amb més profunditat en un article a la revista argentina Cuadernos de Antropologia Social.
NORA, Pierre. Les lieux de memoire. Un llibre peculiar en tres volums on es repassa tot allò que és "patrimoni francès" des de la bandera fins al Tour de França, passant, és clar pel patrimoni.
CHITTY, Gill; BAKER, David. Managing Historic Sites & Buildings. Routledge. London, 1999. Un manuals prou útil sobre com compaginar conservació i difusió, amb multitud d'estudis de cas.
CAMPILLO, Rosa. La gestión y el gestor del patrimonio cultural. Ed. KR, Murcia, 1998. Ens interessa especialment el capítol 12, dedicat a la interpretació, en el qual fa un resum prou correcte d'aquest tema.
CHOAY, Françoise. L'allégorie du Patrimoine. Ed du Seuil, Paris, 1999. Reedició amb noves conclusions d'una interessant reflexió teòrica sobre les raons sociològiques del culte al monument.
MORALES, Jorge. Guia práctica para la interpretación del patrimonio. Junta de Andalucía, Consejeria de Cultura, 1998.
Un bon manual en castellà, molt adreçat al patrimoni natural, però perfectament aplicable a altres patrimonis.
ALDERSON, William T; PAYNE LOW, Shirley. Interpretation of Historic Sites. Altamira Press, Wallnut Creek, 1996.
Un manual americà, que tracta es centra sobretot en la opció escenificada i de contacte personal.
WEBS
Algunes de les més importants respecte al patrimoni arquitectònic, el tractament de la història o la interpretació, amb alguns exemples interessants.
http://www.unesco.org/whc
http://www.international.icomos.org
http://www.monum.fr
http://www.nps.gov
http://www.nationaltrust.org.uk
http://www.english-heritage.org.uk
http://www.colonialwilliamsburg.org
http://www.ellisisland.com
http://www.ironbridge.org.uk
http://memory.loc.gov
http://www.interpnet.org
Enquesta
Com que la majoria de vosaltres vindreu d'escoles de turisme, la veritat és que no conec gaire el vostre perfil acadèmic, què us ensenyen sobre patrimoni i sobre com comunicar-lo. Als alumnes d'història me'ls conec, però a vosaltres no. Així que per intentar adaptar els continguts que us exposaré a la sessió a la vostra experiència, us demanaria que contestessiu una mínima enquesta. Només heu de fer click a la part de baix d'aquesta entrada (on diu "comments") per respondre afegint un comentari. Penseu les respostes abans d'obrir la resta de comentaris, per no repetir el que diu el primer.
Sigueu molt breus.
1. Quins considereu que son els 3 elements patrimonials més importants de Catalunya?
2. Si haguéssiu d'explicar-los a un grup de turistes culturals quins serien els conceptes, fets o històries que destacarieu de cadascun (3 com a màxim).
3. Quin creieu que és el tipus de patrimoni que més pot interessar a la gent en els propers anys i perquè.
4. Quina és la visita turístico-patrimonial que més us ha agradat i perquè.
Ja està.
Vinga que són dos minuts...
Sigueu molt breus.
1. Quins considereu que son els 3 elements patrimonials més importants de Catalunya?
2. Si haguéssiu d'explicar-los a un grup de turistes culturals quins serien els conceptes, fets o històries que destacarieu de cadascun (3 com a màxim).
3. Quin creieu que és el tipus de patrimoni que més pot interessar a la gent en els propers anys i perquè.
4. Quina és la visita turístico-patrimonial que més us ha agradat i perquè.
Ja està.
Vinga que són dos minuts...
Resum provisional de continguts de la sessió
1. El patrimoni és una construcció social
2. Què es considerava patrimoni a Catalunya al 1920, al 1960 i al 1980? A cada societat i a cada moment històric una concepció diferent de patrimoni
3. Què considerem ara patrimoni a Catalunya? patrimonis cremats i patrimonis emergents
4. De què ens poden parlar les pedres? buscar l'essència del monument
5. Com ens poden parlar les pedres? Els espais
6. Com ens poden parlar les pedres? Els objectes
7. Com ens poden parlar les pedres? Les persones
2. Què es considerava patrimoni a Catalunya al 1920, al 1960 i al 1980? A cada societat i a cada moment històric una concepció diferent de patrimoni
3. Què considerem ara patrimoni a Catalunya? patrimonis cremats i patrimonis emergents
4. De què ens poden parlar les pedres? buscar l'essència del monument
5. Com ens poden parlar les pedres? Els espais
6. Com ens poden parlar les pedres? Els objectes
7. Com ens poden parlar les pedres? Les persones
Algunes pistes....
Tema 3. Adéu romànic, hola barroc.
El rei ha mort.Visca el rei!!!!
Així s'esdevé cada canvi de generació a les monarquies, i al patrimoni les paraules poden canviar però el sentit és el mateix.
A qui li interessa el timbaler del Bruc?
A qui li interessa que la Capella de Santa Àgata fos Reial?
Qui pensa que l'Ajuntament de Vic sigui un monument cabdal per l'història del país?
Ara el que cal salvar és el patrimoni industrial, les cabanes de pedra seca, el paisatge...
Tema 4. De què ens parlen les pedres?
De nens i de vells. De suor en un teler treballant 14 hores amb un soroll infernal. De cada nit passada amb els companys de cel·la, esperant notícies del front d'Aragó, dibuixant amb un carbonet a la paret la cara de Lenin. De l'orgull d'un Bisbe que vol ser vist per tothom. I que a les nits llegeix els clàssics. D'un jove que somia en ser soldat i marxar d'aquell poble, del destí de ser pagés, encadenat a la ingrata terra, com el seu pare, com el seu avi.
El rei ha mort.Visca el rei!!!!
Així s'esdevé cada canvi de generació a les monarquies, i al patrimoni les paraules poden canviar però el sentit és el mateix.
A qui li interessa el timbaler del Bruc?
A qui li interessa que la Capella de Santa Àgata fos Reial?
Qui pensa que l'Ajuntament de Vic sigui un monument cabdal per l'història del país?
Ara el que cal salvar és el patrimoni industrial, les cabanes de pedra seca, el paisatge...
Tema 4. De què ens parlen les pedres?
De nens i de vells. De suor en un teler treballant 14 hores amb un soroll infernal. De cada nit passada amb els companys de cel·la, esperant notícies del front d'Aragó, dibuixant amb un carbonet a la paret la cara de Lenin. De l'orgull d'un Bisbe que vol ser vist per tothom. I que a les nits llegeix els clàssics. D'un jove que somia en ser soldat i marxar d'aquell poble, del destí de ser pagés, encadenat a la ingrata terra, com el seu pare, com el seu avi.